Els primers kilòmetres de Montserrat Ponsa, membre de l'Equip Base de la Marxa

Montserrat Ponsa, membre de l'Equip Base ha començat la Marxa Mundial en el seu poble, L'Ametlla del Vallès (Barcelona) abans de partir per a Nova Zelanda.

Periodista i única catalana que farà tot el recorregut, ha unit als seus paisans al costat de personalitats de diferents àmbits en el seu particular començament d'aquesta Marxa.

El diumenge 20 de Setembre gairebé 400 persones van caminar per la Pau i la No Violència, des de la plaça de l'Ajuntament de L'Ametlla del Vallès (Barcelona) fins al Camp de Vol de Llerona. Va ser un acte organitzat per tres municipis de la comarca: L'Ametlla, la Garriga i les Franqueses del Vallès que van voler retre homenatge a Montserrat Ponsa, única representant catalana en l'equip base de la Marxa que començarà el 2 d'octubre a Nova Zelanda.

L'acte va començar amb diverses intervencions: de Jordi Pousa, alcalde de l'Ametlla; de Montserrat Ponsa-jutgesa de pau del Vallès-; de Magda Burguera en nom de Món sense Guerres i de Martí Olivella, de Nova, en nom de Federico Mayor Zaragoza, qui va excusar la seva assistència per malaltia.

La celebració va comptar també amb la presència de Pasqual Maragall, ex-president de la Generalitat de Catalunya que actualment impulsa la Fundació Pasqual Maragall per a la investigació sobre l'Alzheimer. A més van assistir personalitats d'altres ajuntaments i de la Generalitat de Catalunya.

En la marxa, de gairebé 4 km, van participar nombrosos veïns i amics de Montserrat Ponsa, molts d'ells duent samarretes de la Marxa que va repartir l'ajuntament de L’Ametlla. A l'acte es van recollir adhesions i es va estar informant d'aquest projecte internacional.

La interpretació al violoncel del “cant dels ocells” va donar sortida a la marxa, que va estar acompanyada per una “batukada” (grup de percussió).

Blog de Montserrat Ponsa durante la Marcha

Galería de fotos 1 - Galería de fotos 2

Paraules de la Montserrat Ponsa en en l'acte de l'Ametlla

És per a mi un honor estar avui tan ben acomboiada, no se pas si ho mereixo.

Federico Mayor Zaragoza, el gran absent d’avui, al que trobem a faltar, és el responsable de la meva presència a la MM. Recordo be el dia que em va proposar de representar a la seva Fundació Cultura de Pau, faltaven dos dies per al meu aniversari, era el mes de març. Des d’aquí li desitjo que es recuperi ben aviat, el necessitem sa i estalvi.

Us asseguro que és un plaer escoltar-lo. Tinc clar que, un món sense utopies està abocat al fracàs, a l'abisme - veieu sinó la situació actual del nostre món globalitzat-capitalista immers en una crisi de tota mena, econòmica-social-política-de valors- . Quin futur els espera als nostres fills i nets?

Crec en les persones, i estic convençuda de que només elles, amb la seva veu i actitud, poden modificar la vida sobre el planeta. Com deia Machado, caminante no hay camino, se hace camino al andar

Vet aquí que alguns homes/dones amb esperança, aquells que estimen la gent, la Naturalesa, la Vida, han tingut una quimera, una idea genial, organitzar a nivell universal, una Marxa amb gent de tots els Continents. Per què? Doncs per clamar a una sola veu per la Pau i la no violència al llarg de 160 mil Km. travessant 90 països.

Si en un principi els mentors van ser Un Món sense guerres, al front del qual hi ha Rafael de la Rubia, a hores d'ara son ja moltes les organitzacions mundials que s’han sumat a aquest projecte engrescador entre les quals Fundación Cultura de Paz, que, amb Federico Mayor Zaragoza, ha donat forta empenta al projecte. Assegura que ara és l’hora de les persones, d’escoltar el seu clam.

La MM s'iniciarà a Nova Zelanda el 2 d'octubre d'enguany i finalitzarà a Punta Vacas, Argentina, el 2 de gener de 2010. Un equip base format per una trentena de persones –de les quals formaré part- , al que se n'hi sumaran d'altres en el pas pels diferents territoris, seran el cos d’aquest grup que creixerà un cop arribi a cada ciutat, poble, país: Asia oriental de NZ al Japó, Àsia Continental de Korea a Rússia, Europa, Àfrica del Nord-Occidental, Nord Amèrica, Centre Amèrica, Sud Amèrica. Hi haurà altres grups que s’uniran al tronc central de la MM provinents dels Balkans, i altre que farà Sud Amèrica pel corredor Atlàntic. Tots confluïrem però a Punta de Vacas-Argentina

S’organitzaran –ja estan en marxa a la majoria de països- activitats abans, durant i desprès del pas de la Marxa, debats, fòrums, representacions culturals i lúdiques, caminades. Tot plegat ha de servir per a donar fe del compromís adquirit per tots nosaltres en aquesta moguda, d’insistir, a l’uníson:

-Pel desarmament i la pacificació, -Pel desarmament nuclear - en aquests moments màxima prioritat-

-Per la retirada dels territoris ocupats, única solució per a resoldre conflictes .

-Per acordar tractats de no agressió entre països

-Per la renúncia dels governs a utilitzar la guerra com a única solució per resoldre diferències. Només amb la paraula podem arribar a acords, a conciliar, a trobar camins.

Com podem consentir –tots ho sabem i no fem res- que es construeixin i es venguin armes mentre tanta gent mor de fam?. En un món destarotat com el que tenim, on prima només la disbauxa, alguns estudis confirmen que, només amb un percentatge de la despesa en armes, es podria acabar amb la fam del món.

Som conscients de que ha arribat l’hora de fer sentir la nostra veu. Caminarem, parlarem, ens coneixerem millor. Sabem de bell antuvi que tenim un mateix neguit, el de reconèixer que tots els ciutadans del món no importa color, ideologia, cultura, llengua, economia, som iguals en Drets i Deures. Que volem viure en pau i concòrdia en un món més just i equitatiu. Exigim que es respectin els Drets d’Homes i Pobles, d’aquí la necessitat d’acabar amb guerres i violència, odis racistes, espoliacions a benefici d’uns pocs.

La nostra fins ara utopia volem que es converteixi en realitat, perquè nomésp legats podem construir el món dels éssers humans, sense condicions. Si el món ens pertany a tots, per què no aprenem a compartir?

Soc conscient que formar part de l’equip base de la MM és doncs una gran responsabilitat, molt més ara que ho tinc a tocar. El neguit creix a mesura que passen els dies i ho tinc a prop. Em desperto i em demano, seré capaç de fer el que correspon a cada moment? No em fa vergonya dir que tinc una mica de por...

Haurem de presentar-nos davant la gent, davant personatges de la vida associativa i política, ens rebran caps d’Estat. Participarem en debats i rodes de premsa. Compartirem opinions, escoltarem suggeriments. Malgrat que el discurs és similar, no tenim tots les mateixes oportunitats d’expressar els n/ sentiments. Serà doncs una ocasió única, especial. L’experiència, enriquidora per a tots. Visitarem llocs inusuals, grans ciutats, però també petits poblats perduts a alguns racons de món que han demanat la nostra presència com a Finlandia, o al Pakistan.

El repte però s’ho val, caminar plegats gent dels 6 Continents demanant PAU i NO violència és un fet insòlit. Pau no vol dir únicament absència de guerra, vol dir també que tots els homes/dones tinguem una vida digna: educació, sanitat, feina, sostre, necessitats vitals cobertes.

Major repte encara perquè no ens coneixem. Sabem de les nostres afinitats, dels nostres anhels però tots provenim de països distints, diferents llengües, distintes cultures. Tampoc sabem del nostre pensament. Aquesta és ja la primera meravella, perquè conviurem plegats més de tres mesos, y pregonarem un mateix missatge de pau, d’amor. D’aquí la força que suposa una bona convivència, un bon coneixement de l’altre...

Ara és l’hora, de guanyar la nostra batalla d’homes lliures, units en l’esperança d’un món més just i equitatiu. El poble ras, senzill, no vol guerres ni violència. Tots aspirem a viure amb pau i concòrdia en els nostres països, sense tenir de fugir de la fam, la violència, la por... Fa feredat constatar tanta gent desplaçada, lluny dels seus. Ahir una patera prop de Càdiz, va deixar a l’aigua al menys 8 morts, entre els quals dones en gestació. No ho podem permetre, això és també guerra bruta, tant com les bombes.

Junts, com diu Obama, PODEM aixecar la nostra veu i fer propostes de futur per a tots els homes/dones de la terra. Podem i devem, ser membres actius en la construcció d’una nova societat basada en la democràcia, en la participació. I tot, a partir de l’educació a l’abast de tots

El nostre món viu moments convulsius, de crisis en tots els àmbits. Fent un símil, podríem dir, que pateix convulsions similars a les que suporta la mare, prèvies al part. Com diu Eduardo Galeano de forma poètica, estem davant d’un gran esdeveniment, el naixement d’aquest nou món que està en gestació. Un nou món que s’està formant a les entranyes d’un món vell, en decadència, que no ha sabut aprofitar tot allò de meravellós que la pròpia Natura li atorgava. Enlloc de preservar-la i mantenir-la, l’hem depredada, l’hem saquejada, l’hem espremuda. Fem com la mare que espera un fill, acaronem-la, salvem-la

El cap de setmana passat, amb Federico Mayor, vam assistir a Leganés la tarda del diumenge a un encontre d’Evo Morales amb els seus companys bolivians arribats de tota Espanya, l’endemà a una trobada amb empresaris, intel.lectuals i polítics. Sabeu què va ressaltar de manera especial fent alusió a la Naturalesa o la Pacha Mama com ells anomenen la Terra? Que cal que retrobem l’equilibri , perquè si no és així, no ens servirà de res reclamar Pau i Drets Humans si la vida sobre la terra està a punt d’extinció per culpa de la nostra negligència. No quedaran homes ni terres a defensar...

Fem doncs arribar la veu del poble, que sembla que ha recuperat les ganes de participar, als governants del món, a aquells que tenen a les seves mans el futur de la Humanitat. Digue’m -els-hi que no s’entretinguin amb bajanades, que canviïn bombes per paraules, armament per educació, despeses sumptuàries per pal.liar la fam i eradicar-la, que treballin pel be comú, i sobre tot, que castiguin la corrupció.

També els hem de dir, que volem dibuixar, prop seu, el futur que volem per a nosaltres, pels nostres fills, pels nostres néts, no només aquí sinó a tot el món, no oblidem que és de tots i que l’hem de compartir.

I pel que fa a nosaltres, els ciutadans, intentem ser responsables, clamem i demostrem que hi ha una altra manera de viure, un món digne ens espera i hem de fer nostre, lluny del neo liberalisme que ens ha abocat a una crisi total, de la qual, només ens en desfarem, si caminem plegats i no deixem que el consumisme ens ofegui. Com? Retrobem el plaer de l’amistat, de la conversa, del veïnatge compromès.

Tinguem present que l’ajuntament de l’Ametlla advoca la Pau, Que l’alcalde de Granollers Josep Mayoral és vice President d’ Alcaldes per la Pau, i, nosaltres, els seus veïns i amics, no els podem defraudar. Fem nostre el lema de l’Ametlla per la Pau, bonica tarja de presentació que jo projectarè arreu on vagi d’aquests móns de deu. Explicaré que soc la Jutgessa de Pau d’un poble de 8.100 mil persones, responsables i compromeses amb la vida, i que maldem per un món més just.

Montserrat Ponsa

Marxa a l’Ametlla del Vallés

20 de setembre de 2009

Paraules de Magda Burguera, en nom de Món sense Guerres

Molt bon dia a tothom!

És un honor per a mi estar avui aquí, entre tots vosaltres, representant a “Món sense guerres” i al seu portaveu, en aquest acte dedicat a la Montserrat Ponsa que durant tres mesos recorrerà el món com a membre de l’equip base de la Marxa Mundial per la Pau i la no violència.

En nom de l’Organització “Món sense guerres” donem les gràcies, molt especialment, al Sr. Federico Mayor Zaragoza, al Sr. Josep Mayoral i a la Sra. Montserrat Ponsa que, des del primer moment, s’han abocat a impulsar la iniciativa de la “Marxa”. També volem agrair als tres Municipis organitzadors de l’acte i a tots els que heu col.laborat per fer-lo possible.

És esperançador constatar que hi ha un munt de persones sensibilitzades, disposades a caminar agermanades per un món millor, sense armes nuclears, sense guerres, sense injustícies i sense violència. Tant de bo iniciatives com aquesta es repeteixin a molts altres indrets.

Un dels reptes de l’equip organitzador ha estat el de recollir la gran diversitat de sensibilitats i formes de tota la gent que treballa per la Pau. Aquesta ha estat, des d’un bon començament, l’aspiració de la MM: donar cabuda a tots aquells que es volguessin expressar a favor de la Pau i la no violència. Com molt bé sabeu els que sou aquí, el proper 2 d’octubre, aniversari del naixement de Gandhi, declarat per les Nacions Unides “Dia internacional de la no violència”, començarà la Marxa Mundial a Wellington (Nova Zelanda).

Durant tres mesos, recorrerà el planeta creant consciència sobre la necessitat d’eliminar les guerres i tot tipus de violència; exigint el desmantellament dels arsenals nuclears i demanant el compromís dels governs a renunciar a la utilització de les guerres com a mitjà per resoldre conflictes.

Per primera vegada, a nivell de tot el planeta, es conectaran cultures i pobles de tota la Terra amb la mateixa aspiració: el cessament de tota forma de violència. I tal com deia Gandhi, sabem que “la no violència que neix del fons de l’esperit és una força indestructible”.

En aquests darrers mesos un munt de persones, associacions, entitats, organitzacions... ja s’han posat en marxa fent-ne difusió i organitzant actes diversos com aquest d’avui, aquí, a l’Ametlla del Vallès.

Des d’aquí, des d’aquests “Km simbòlics per la Pau” us encoratgem a caminar cada dia, amb les vostres accions diàries, per un món en Pau. Gràcies per ser-hi, gràcies per sumar, per caminar plegats cap a una nova consciència planetària lliure de tot tipus de violència.

Bona Marxa!

Magda Burguera

Món sense Guerres

L’Ametlla del Vallès, 20 de setembre del 2009

http://www.youtube.com/watch?v=BzOgwv61aGA